MEL: Si vol fer no-ficció, que se’n vagi a la Sala Tallers del TNC i posi una persona trans o una refugiada ucraïnesa amb vídeos de nens de Síria plorant de fons o jo què sé…
Estrenada el 2 de maig de 2023 al Teatre Tantarantana, Barcelona

LLUÍS: On queda maig del 68? I la revolució dels somriures? Una revolta no-violenta?
MEL: Mira, Tinky Winky, tu et quedes aquí amb la teva merda de tubiaspiradora, mentre la Mel i jo anem a fer història. Pijo de merda.
Estrenada l’11 de juliol de 2024 al Teatre Tantarantana en el marc del Festival Grec, Barcelona. Actualment en gira.

Ghosting, benching, sadfishing… paraules que maquillen una dolorosa realitat: passen de tu. I així es devia sentir Werther, el personatge de Goethe, en el seu intent de conquerir Lotte. L’autor alemany es va obrir en canal en aquest blogbuster començant un negoci amb el seu propi dolor. En un món on se’ns imposa “ser diferents i autèntics” constantment, estem comercialitzant les nostres llàgrimes?

La Mel Salvatierra és actriu i a la fi ha aconseguit el seu desig: fer un monòleg a partir del Werther de Goethe. Tanmateix, el procés d’aquesta obra serà tot un mal de cap. A partir d’una sola actriu, un muntatge frenètic i molt d’humor negre, es serveix un espectacle en forma de neovarietés, farcit de referents millennials com la cultura emo, els mems trists o Lana del Rey.

Les Penes del Jove Werther és la segona part de la Trilogia de la Condició Millennial encetada per Miquel Mas Fiol amb l’espectacle Càndid o l’Optimisme. Una peça d’estímuls i contrastos a partir de l’obra de Goethe, al voltant de la mercantilització de la tristesa, el feixisme emocional i la identitat com espectacle. Des de quan el dolor s’ha convertit en una font de negoci?

Un egòlatra director teatral decideix apostar per una versió reduïda i comercial d’Els Miserables de Víctor Hugo, amb l’objectiu d’aconseguir diners, fama i estatus. Per fer-ho, però, recull el que pot: un grup d’actors fatigats del món del teatre alternatiu, educats amb la creença en la meritocràcia, i una producció deficient en un teatre de segona categoria. Tanmateix, les seves expectatives de triomf mainstream s’enfonsen quan la temàtica de rebel·lia social que presenta l’obra es fa realitat, provocant una revolta de resultats desorbitats, no només entre els actors, sinó també en el mateix sector teatral.

Esbojarrada, amb un humor delirant i carregada de referents pop, Els Miserables és una sàtira metateatral en forma de neovarietés, inspirada en la novel·la homònima d’Hugo, que despulla el clàssic per parlar de la revolta i la ira, els somnis trencats i l’activisme cool.

Aquesta peça és el tancament de la Trilogia de la Condició Mil·lennial juntament amb les peces Càndid o l’Optimisme i Les Penes del Jove Werther.

Direcció / Dramatúrgia Miquel Mas Fiol
Intèrpret Mel Salvatierra
Ajudant de Direcció Lluís Oliver
Escenografia / il·luminació Isabel Joaniquet
Audiovisuals Berta Galvany
Figurinisme Júlia López Melià
Assessoria de Moviment Carmen Milán
Producció Àtic / Teatre Tatarantana

Dramatúrgia / Direcció Miquel Mas Fiol
Intèrprets Lluís Oliver, Mel Salvatierra i Gerard Franch
Ajudant de direcció / Moviment Carme Milán
Escenografia / il·luminació Mireia Sintes
Composició sonora Pablo Ruz
Figurinisme Júlia López i Melià
Audiovisuals Nina Solà Carbonell
En pràctiques Emma Dolan
Fotografia Roser Blanch
Producció Jordi Puig Gibert
Producció executiva Ferran Murillo i Maika Pacheco
Equip tècnic Joan Rei i Javier Lillo
Comunicació Ana Candela, Alexandra García 

Premis i Reconeixements
• Espectacle seleccionat per la gira Temporada Alta Iberoamèrica 2024: Uruguai, Sala Verdi / Argentina, Sala Timbre 4 / Perú, Alianza Francesa de Lima
• Nominació als Premis de la Crítica 2024, Premi Nova Veu.
• Nominació als Premis Teatre Barcelona 2023, Millor Espectacle de Proximitat.

Premis i Reconeixements
• Espectacle presentat al Festival GREC de Barcelona, 2024

★ ★ ★ ★ ★
"Àcid, divertit i intel·ligent, el text i la direcció de Miquel Mas Fiol desprenen vitalitat per tots costats. Directe i sense parades en observacions banals, desgrana aquesta nova tendència de gaudir i aprofitar-se del dolor dels altres i, sobretot, d’explotar-lo econòmicament"

Sílvia Moreno / TeatreBarcelona

★ ★ ★ ★ ★
"Esa dificultad para discernir dónde acaba el director, la actriz y el autor de la obra es otro de los éxitos de este Werther de Mas Fiol y Salvatierra"

Marcos Muñoz / Enplatea

★ ★ ★ ★ ★
“Werther destaca com un exercici de metateatre carregat de complicitats i picades d’ull al submon teatral, una mostra més de la bona forma amb què puja el jovent”

Manuel Pérez i Muñoz / Entreacte

★ ★ ★ ★ ★
"Tant pot ser a través d’una ràfega de mems, com amb els filtres d’Instagram més llastimosos, com una desfilada d’actituds reivindicatives o el comentari sarcàstic d’un videoclip solidari. L’autor fomenta molt bé el seu discurs anticapitalista utilitzant els codis que tots fem servir”

Martí Figueras / Núvol

★★★★★
"Us recomano aquest muntatge per la seva originalitat, pel seu contingut i pel seu format, però sobretot per les magnífiques actuacions dels actors. Gerard Franch, Mel Salvatierra i Lluís Oliver són pura energia, força i passió."

Neus Mónico / TeatreBarcelona

★★★★★
"Proporciona hora i mitja de diversió, alguna reflexió i, sobretot, unes interpretacions dels tres artistes que caminen sempre en la línia que separa persona i personatge."

Marcos Muñoz / Enplatea

★★★★★
"Tant de bo tots els fans de la Calòrica, que s’aboquen a comprar entrades fins a exhaurir-se, s’apropin al Tantarantana. Teatre polític del bo per riure una bona estona."

Martí Rossell Pelfort / Novaveu

★★★★★
"La grandíssima virtut d’aquest espectacle és el seu nervi: un dinamisme que ens fa anar d’aquí a allà i d’allà a aquí."
Guillem Galmés Riera, Novaveu

★★★★★
"El mallorquí tanca la seva trilogia posant el dit a la nafra i plantejant d’una manera directa i sense subterfugis la crítica a un sistema teatral que, dia rere dia, presenta alguna nova misèria. Mas Fiol té una ànima cubanera, però amb una visió anticapitalista que fa passar la reflexió i la crítica a través de la festa."

Martí Figueras / Núvol

★★★★★
"Miquel Mas Fiol tanca de manera brillant la seva ‘Trilogia de la Condició Millennial’ amb una versió poca-solta d’Els Miserables."

Andreu Gomila / Time Out